dissabte, de novembre 7

Saraswati




Saraswati
.
.
.

dilluns, de novembre 2

Ton esguard.




 

De bon matí el teu esguard callat somreia mentre m'avançava totes les promeses que les teves mans em tenen reservades.
Potser m'he confós, i només tenies son.......
.
.

Sóc una politja.








Sóc una politja de pou.


Per mi mateixa, ningú em coneix; tot i que sense mi, només ho reconec jo, res no funcionaria.

Dono sentit a al pou, què si no?

Suporto tot el pes, inclús durant el teu repòs.

Tot es mou amb facilitat per que jo hi sóc, pendent de si puges o baixes.

Encerto la intenció de la teva mà que s´apropa.

Et dono la seguretat de que allò funciona.

Et recordo que tot és rodó, com jo, si et perds pots tornar al lloc d'inici per descobrir que tot és perfecte i està dins teu.

Tinc un mecanisme tan senzill que encara ara no et fas a la idea de cóm és de complicat ser així.

Pensaràs que tot passa per que és inevitable, per que havia de ser així. Donçs no, si tu estàs aquí i obtens el benefici de l´aigua que esperaves, si reps els regal del desig sortint de la moneda, si reflexes la lluna a l´aigua sempre nova del fons......no ho oblidis, és per mi.

Malgrat la meva invisibilitat a les nines dels teus fars, tot està aquí per que jo encara hi sóc.

Només resta que JO no ho oblidi: tu, fill, pare, mare, germà, amant, parent, amic, conegut, enemic, company, oblidat, fantasma... tu et mantens en aquest equilibri màgic, per que jo (la politja) encara sóc aquí, malgrat que no deixi sentir el meu grinyol, malgrat a mi mateixa.
.
.