Sóc una politja de pou.
Per mi mateixa, ningú em coneix; tot i que sense mi, només ho reconec jo, res no funcionaria.
Dono sentit a al pou, què si no?
Suporto tot el pes, inclús durant el teu repòs.
Tot es mou amb facilitat per que jo hi sóc, pendent de si puges o baixes.
Encerto la intenció de la teva mà que s´apropa.
Et dono la seguretat de que allò funciona.
Et recordo que tot és rodó, com jo, si et perds pots tornar al lloc d'inici per descobrir que tot és perfecte i està dins teu.
Tinc un mecanisme tan senzill que encara ara no et fas a la idea de cóm és de complicat ser així.
Pensaràs que tot passa per que és inevitable, per que havia de ser així. Donçs no, si tu estàs aquí i obtens el benefici de l´aigua que esperaves, si reps els regal del desig sortint de la moneda, si reflexes la lluna a l´aigua sempre nova del fons......no ho oblidis, és per mi.
Malgrat la meva invisibilitat a les nines dels teus fars, tot està aquí per que jo encara hi sóc.
Només resta que JO no ho oblidi: tu, fill, pare, mare, germà, amant, parent, amic, conegut, enemic, company, oblidat, fantasma... tu et mantens en aquest equilibri màgic, per que jo (la politja) encara sóc aquí, malgrat que no deixi sentir el meu grinyol, malgrat a mi mateixa.
.
.